Humitats de capil·laritat o pèrdua del col·lector d'aigües residuals soterrat?

Humitats de capil·laritat.

Aquesta és una de les patologies més complexes a l'hora de determinar les possibles causes. En aquest cas particular, es tractava d'una finca de l'any 1930, i jo pensava que els col·lectors soterrats encara podrien estar realitzats amb una canalització de maó.

Després d'inspeccionar els seus antecedents, vaig conèixer que aquests s'havien substituïts per altres de PVC, i que a les parets d’obra de la planta baixa s'havien fet tractaments per crear una barrera impermeable. 

És evident que les barreres impermeables no són gaire efectives al 100%, i que generalment, no acostumen a omplir la totalitat dels tubs capil·lars dels materials.

La nostra recomanació va ser la d’inspeccionar la xarxa de col·lectors.

Amb aquesta inspecció vam poder comprovar una incorrecta execució de les obres realitzades en els col·lectors, amb els següents defectes:

1.- Aprofitament de pericons de pas, (element d’unió del baixant vertical, amb el col·lector horitzontal), sense morter o revestiment.

2.- Ramals amb molt poc pendent, inferior a un 3%, que afavoreixen l’estancament de l’aigua i residus.

3.- La manca de funcionalitat del sifó general, realitzat amb tubs de PVC, en forma de “V”, amb connexió de ventilació del tub d’entrada i sortida.

4.- Les incorrectes unions dels tubs de PVC en els canvis de direcció, que com es pot comprovar a la fotografia, permeten el pas de l’aigua al terreny.

Tots sabem que els terrenys tenen un percentatge d’humitat, i que amb elements constructius porosos i no protegits la seva presència es fa palesa.

Possiblement, la humitat existent al terreny sigui impossible eliminar-la, però almenys podem evitar aquest increment afegit.

Aquest cas particular ens demostra que les coses que semblen reparades, no sempre estan correctament realitzades.